l'origen de la vida (I): La Terra Primitiva

Les circumstancies propícies i les condicions ambientals per la qual la sopa primitiva prebiòtica van sofrir reaccions químiques, que conduirien a desenvolupar una progressiva complexitat en elles (macromolècules), és el que anomenem la Terra Primitiva.

Terra Primitiva

Va ser gràcies a Stanley Miller i els seus experiments en l'origen de la química prebiòtica, que vam fer grans desenvolupaments en aquest tema, i gràcies concretament al experiment clàssic que realitza Miller al 1952 sobre la síntesis de compostos orgànics de la Terra Primitiva.

Stanley Miller

Miller és va dedicar a dissenyar experiments de laboratori per provar les hipòtesis propostes o elaborar altres. Ell no podia estudiar a la geologia per obtindre un registre directe dels origens de la vida; ja que les roques sedimentaries més antigues que coneixem son de fa uns 3800 Ma, i ja mostren indicis de activitat biològica.

Així, quan ell era un estudiant universitari diplomàtic, mentre treballava en el laboratori de Harold Urey (Premi Nobel de Química), en d'universitat de Chicago va fer el experiment pel que és conegut.  Ell pretenia reproduir un microcosmos de la Terra Primitiva. Per fer això, va utilitzar dos recipients de vidre, que simulaven l'atmosfera i l'oceà primitiu; connectant-ho mitjançam tubs.

Xemeneies Submarines

Va utilitzar al recipient "atmosfera" una barreja de gases que suposadament formaven l'atmosfera primitiva: metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua. Ell és va central molt en la "recepta" de la atmosfera, ja que sols funcionaria si l'atmosfera es forment reductora. És a dir, si aquesta desproveïda de oxigen i te una gran quantitat de hidrogen, metà o amoníac. Encara que en els últims anys, noves dades sobre la composició de l'atmosfera primitiva, diuen que és menys reductora del que Miller va suposar, i si és repeteix el experiment amb gases menys reductors s'obtenen pitjors resultats. També en els últims anys; proposen una alternativa al experiment de Miller, ja que no pensen que va tindre lloc en l'atmosfera-oceà, si no a les xemeneies hidrotèrmiques marines. Aquesta hipòtesis és basa en els resultats de l'activitat volcànica submarina, l'aigua calenta arrossega quan ix una gran quantitat de substancies minerals que reaccionen en un ambient sense oxigen.

Com va funcionar la simulació experimental de Miller?

Dibuix de l'experiment de Miller

Com ja havien dit abans; va utilitzar al recipient "atmosfera" una barreja de gases que suposadament formaven l'atmosfera primitiva: metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua. En l'altre recipient, és simulava l'oceà, va posar 200 mL d'aigua bullint, i així els gasos es mourien pel tub que estava fred. El vapor és condensava al refredar-s'hi i és tornava el oceà, on tornava a bullir. A més, a més l'atmosfera rebia descarregues elèctriques continues.

Va mantindre el procés durant un dies i l'oceà canvià de color. Miller analitzà el contingut i va trobar un resultat espectacular, set aminoàcids i diversos àcids grassos.

Aquest experiment va impactar i impacta a la comunitat científica; ja que va ser un gran descobriment per apropar-se al misteris de l'origen de la vida.

Per més informació consulteu la Revista Mètode.